Grans Dones

Aquesta pàgina vol retre homenatge a dones que al llarg de la història han destacat per la seva vida, obra, o testimoni.
Cada mes coneixerem una mica d'aquestes dones, totes elles importants en el camí cap a la igualtat.


MARÇ 2011:

DOLORS ALEU (1857-1913) Primera dona llicenciada en Medicina a Espanya
L'any 1882 va ser la primera dona llincenciada 










FEBRER 2011:

LA LAIA (1863-1963) Nena màrtir, copatrona de Barcelona

Corria el segle IV, quan l’emperador romà Dioclecià va ordenar perseguir tots els cristians que hi havia a l’Imperi. A Barcelona, molts es van amagar i altres van fugir.
Explica la llegenda que en un mas de Sarrià vivia una joveneta de 13 anys que es deia Eulàlia. En assabentar-se d’aquella situació, la petita Eulàlia es presentà a Barcelona davant del cònsol Dacià per rebel·lar-se contra aquells actes tan injustos.
Malgrat que va ser empresonada i castigada per tal atreviment, l’Eulàlia no es va deixar vèncer i va lluitar pels seus ideals, que finalment la van portar a la mort.

Des d’aleshores, aquesta nena ha estat per a la ciutat de Barcelona símbol de solidaritat, de defensa de la justícia i del compromís de la joventut, i juntament amb la Mare de Déu de la Mercè n’és patrona.

L’any 1998 l’artesà Xavier Jansana fa renéixer la Laia, una gegantona que dóna vida a la valenta noieta, dedicada a tots els nens i les nenes de Barcelona.




GENER 2011:

MARGARET ALICE MURRAY (1863-1963) Arqueòloga
Margaret Alice Murray va néixer a Calcuta (Índia) el 1863, filla d’un comerciant ric anglès i d’una dona amb una forta convicció moral, i durant la seva adolescència va treballar d’infermera a l’Hospital General de Calcuta. Com a conseqüència d’una forta epidèmia a la ciutat i de la mort del seu pare, es va traslladar a la ciutat de Madràs per fer-se càrrec del fill de la seva germana. Allà va ser on, arran d’un anunci de W.M. Flinders Petrie en el que impartia classes d’escriptura jeroglífica, Margaret va decidir estudiar Egiptologia a la Universitat d’Oxford.
El paper social de la dona durant la I Guerra Mundial va fer que la seva presència en altres països i excavacions quasi desaparegués i es va centrar en l’estudi del fenomen de la bruixeria a Europa. No obstant això, mai va deixar d’investigar la ciutat de Petra i, durant uns anys, va estudiar les restes megalítiques de Menorca, a les Illes Balears, i com a resultat d’aquestes excavacions i estudis va escriure un manuscrit en el qual recollí les seves conclusions.
Si voleu saber més sobre la Margaret, visiteu el Diccionari Biogràfic de Dones.




DESEMBRE 2010:
ELIZABETH EIDENBENZ (1913-) Mestra i infermera, fundadora de "La Maternitat d'Elna"
Va nèixer a Zuric, Suïssa, el 12 de juny de 1913, va ser una mestra i infermera, fundadora de la Maternitat d'Elna, que entre 1939 i 1944 va aconseguir salvar aproximadament a uns 600 infants entre refugiats republicans espanyols i jueus que fugien de la invasió nazi.

Va treballar com a mestra en diferents col·legis de Suïssa i Dinamarca fins que va decidir integrar-se en l'Associació d'Ajuda als Nens de la Guerra.
Va arribar a Madrid el 24 d'abril de 1937 com a voluntària per ajudar a mares i nens durant la guerra civil espanyola, formant part d'un enviament d'ajuda humana i material.  Després de la caiguda de la república, els exiliats es van haver de refugiar en els camps francesos, en els quals molts d'ells van morir per desnutrició, malalties i altres tipus de misèries. A causa d'això qualsevol dona embarassada estava condemnada a perdre al seu fill, o pitjor, morir ella en el part. Per això Elizabeth va decidir convertir un palauet abandonat, proper a la localitat d'Elna (i al costat del camp d'Argelès-sud-Mer) en una llar de maternitat.
Retirada en la població de Rekawinkel, a 30 km de Viena (Àustria), a partir de 2002 li va començar a arribar el reconeixement a la seva labor, amb la publicació de diversos llibres sobre la seva gesta i la concessió de diverses distincions individuals.


NOVEMBRE 2010: 
GERMANES MIRABAL (-25/11/1960) Activistes dominicanes

Les germanes Mirabal, també conegudes com Les Mirabal (Pàtria Mirabal, Minerva Mirabal i María Teresa Mirabal) van ser 3 dominicanes que es van oposar ferventment a la dictadura de Rafael Leónidas Trujillo. Cal destacar que Pàtria Mercedes no tenia el mateix nivell d'activitat política que les seves altres germanes. Ella les recolzava, fins i tot prestava la seva casa per guardar armaments i eines dels lluitadors, però les qui sempre van donar la cara van ser Minerva i María Teresa.
Quan Trujillo va arribar al poder, la seva família va perdre gairebé tota la seva fortuna. Les Mirabal creien que Trujillo portaria al país al caos i per això van entrar a formar part d'un grup d'oposició al règim, conegut com l'Agrupació política 14 de juny. Dins d'aquest grup eren conegudes com Las Mariposas, se'ls coneixia així, perquè aquest era el nom amb que Minerva s'identificava en les relacions polítiques. Dos de les germanes, Minerva i María Teresa, van ser empresonades, violades i torturades en diverses ocasions. Malgrat aquestes situacions, van continuar en la seva lluita per acabar amb la dictadura. Després de diversos empresonaments, Trujillo va decidir acabar amb les germanes, el 25 de novembre de 1960.
En honor a aquestes valentes dones, cada 25 de novembre es commemora el Dia Internacional de la No Violència Contra la Dona. Això va ser establert en la Primera Trobada Feminista Llatinoamericana i del Carib celebrada a Bogotà, Colòmbia l'any 1981.


OCTUBRE 2010:
ARTEMISIA GENTILESCHI (1593-1652) Pintora eminent del Barroc
Artemisia Gentileschi 1593-1652 (Barroc) filla d'un pintor barroc que pertanyia al cercle de Caravaggio. Es dedica a la pintura de forma professional i desenvolupa la seva trajectòria entre Itàlia (d'on era originària) i Anglaterra.
Aquesta obra és "Susanna i els vells" (1610), fantàstica pintura de temàtica religiosa de l'antic testament, feta quan tenia només 16 anys.
La història: Susanna, guapa, jove i casada s'està banyant. A casa seva entren dos vells i li diuen que si no accedeix a tenir relacions sexuals amb ells l'acusaran públicament com si realment hagués succeït. Ella no accedeix i ells l'acusen. Fan un primer judici que la condemnen a mort, mentre que a l'observar divergències al testimoni dels vells fan un segon judici i l'absolen.
El tema ha estat molt representat, la aportació d'Artemisia es la descripció de la vivència amb por per part de la protagonista i sense cert erotisme que d'altres autors masculins li acostumaven a incloure (com per exemple la versió de Veronés:
http://www.artehistoria.jcyl.es/arte/obras/1029.htm
o la de Alessandro Allori: http://museonacionaldebuenosaires.blogspot.com




SETEMBRE 2010:
ELINOR SMITH (1911-2010) La pilot més jove de la història
La primera vegada que va pujar a un avió tenia sis anys i ho va fer juntament amb el seu germà Joe. Va ser en un avió Henry Farman que va enlairar-se a un camp llaurat de patates. Una experiència que va marcar la seva vida.
Elinor va néixer a Nova York i va créixer a Freeport (Long Island). La seva mare havia estat cantant professional i es va retirar dels escenaris en casar-se amb el pare de l'Elinor, un comediant, cantant i ballarí viatger per arreu del món.
Amb 10 anys va començar a rebre lliçons de vol de Clyde Pangborn, primer pilot en volar sense escales a través de l'oceà Pacífic. Era una nena que pràcticament no arribava als pedals de l'avió, però que tenia el millor mestre. El seu pare va comprar un avió model Waco i va ordenar als instructors que no donessin l'oportunitat d'aterrar o enlairar-se a la seva filla, preocupat per la seva seguretat. Amb el temps, aquella nena arribà a assolir altituts a les quals ningú habia aconseguit arribar. Smith va obtenir una llicència de la Federació Aeronàutica Internacional (FAI) i, al 1927, als 16 anys, es va convertir en la pilot més jove de la història amb llicència otorgada pel govern estadounidense.
Elinor va deixar l'anonimat a l'octubre de 1928, amb 17 anys, al passar l'aeroplà per sota de quatre ponts a Nova York: el Queensboro, el Williamsburg, el de Manhattan, i el popular de Brooklyn.
Es va casar al 1933 i es va retirar de l'aviació en quedar embarassada. Va passar més de 20 anys com a mestressa de casa, educant als seus quatre fills. En morir el seu marit, al 1956, tornà a pujar a un avió fins als 89 anys. Morí als 98 anys a un asil.

Novetats de... Dones en xarxa