La voluntària suïssa va ajudar a donar a llum centenars de mares que fugien de la guerra civil
Va rebre múltiples homenatges després que un llibre divulgués el cas el 2005
Elisabeth Eidenbenz, l’artífex de la maternitat d’Elna, va morir el passat 23 de maig, a punt de fer 98 anys. La notícia la va difondre al seu bloc la historiadora Assumpta Montellà, autora de La maternitat d’Elna, bressol dels exiliats, el llibre que el 2005 va donar a conèixer una de les històries més commovedores de l’exili en la immediata postguerra espanyola.
Elisabeth Eidenbenz, l’artífex de la maternitat d’Elna, va morir el passat 23 de maig, a punt de fer 98 anys. La notícia la va difondre al seu bloc la historiadora Assumpta Montellà, autora de La maternitat d’Elna, bressol dels exiliats, el llibre que el 2005 va donar a conèixer una de les històries més commovedores de l’exili en la immediata postguerra espanyola.
El 1939, al final de la guerra civil, mig milió d’espanyols van travessar la frontera amb França fugint de la repressió franquista i van ser internats en camps de concentració. Eidenbenz, una mestra nascuda a Zuric, tenia 25 anys i havia viatjat a Espanya com a voluntària de l’Associació Suïssa d’Ajuda als Nens en Guerra. La noia va emprendre la tasca de crear una maternitat en un casalot de la localitat rossellonesa d’Elna, pròxima a Perpinyà, que oferís una atenció en el part amb les mínimes condicions a les embarassades que havien emprès el duríssim camí de l’exili. D’aquesta manera, a la maternitat d’Elna hi van venir al món 597 nadons entre el 1939 i el 1944. D’ells, 400 eren fills de refugiades espanyoles, i els altres 197, de jueves, gitanes i altres mares perseguides pels nazis.
RECONEIXEMENT / Després de dècades d’anonimat, els últims anys, des que el llibre de Montellà va divulgar la història, van sovintejar els homenatges a la seva protagonista nonagenària. Així, el 2005 el Memorial Democràtic va celebrar un multitudinari acte de reconeixement i va inaugurar una exposició al Palau Robert de Barcelona. La seva avançada edat no li va permetre assistir-hi i escoltar testimonis estremidors com el de l’almerienca María García, vinguda directament des de Mèxic amb el seu fill Felipe per recordar com, embarassada de set mesos al camp d’Argelers, a dieta de bacallà bullit i aigua de llenties –«no m’aguantava dreta. Era un secall; només tenia panxa»–, Eidenbenz la va recollir i la va portar a la maternitat, on després del part es va quedar un temps ajudant la dona que va definir com a «mare, germana, àngel».
El 2006, el llavors consellerde Relacions Institucionals, Joan Saura, es va desplaçar a Rekawinkel (Àustria), on residia Eidenbenz, per entregar-li la Creu de Sant Jordi. Un monòleg teatral inspirat en el llibre de Montellà, un documental de TV-3, una exposició itinerant i un projecte cinematogràfic encapçalat per Manuel Huerga –que encara no ha fructificat– són altres tributs a la seva memòria. I també formen part del seu llegat les trobades que celebren periòdicament les famílies de les desenes de nenes que, en molts casos per influència d’aquesta història, es diuen Elna. La pròxima està prevista a la localitat rossellonesa –on l’ajuntament ha comprat el vell casalot per convertir-lo en un museu– el 12 de juny.
El 2006, el llavors consellerde Relacions Institucionals, Joan Saura, es va desplaçar a Rekawinkel (Àustria), on residia Eidenbenz, per entregar-li la Creu de Sant Jordi. Un monòleg teatral inspirat en el llibre de Montellà, un documental de TV-3, una exposició itinerant i un projecte cinematogràfic encapçalat per Manuel Huerga –que encara no ha fructificat– són altres tributs a la seva memòria. I també formen part del seu llegat les trobades que celebren periòdicament les famílies de les desenes de nenes que, en molts casos per influència d’aquesta història, es diuen Elna. La pròxima està prevista a la localitat rossellonesa –on l’ajuntament ha comprat el vell casalot per convertir-lo en un museu– el 12 de juny.
Font: El Periódico.
