El Govern concedeix la Placa al Treball President Macià 2010 a dues empreses pel foment de la Igualtat d'Oportunitats

Els guardons són un reconeixement a les persones treballadores, les empreses i les entitats que s'han distinguit per la dedicació, la constància i l'esperit d'iniciativa en el treball.

El Govern ha acordat concedir la Medalla al Treball President Macià 2010 a 23 persones i la Placa al Treball President Macià 2010 a 10 empreses i entitats amb seu a Catalunya. Les plaques i medalles al treball President Macià volen recompensar tant treballadors i treballadores com empreses pels seus mèrits laborals i la seva contribució a l'impuls de l’economia catalana.

Aquests guardons també són un reconeixement al personal treballador i a l'empresariat que s'han distingit per la dedicació, la constància i l’esperit d’iniciativa en el treball, i a les empreses i les entitats que han adoptat millores i iniciatives de progrés en l’ordre laboral.

La concessió d’aquests guardons, que es van crear l’any 1938, és oberta a qualsevol persona o entitat.

Entre les persones guardonades es troben Maria Teresa Feliu Baquedano, treballadora de la indústria tèxtil i defensora dels drets del personal treballador; Pilar González López, psicòloga social experta en aquesta matèria; Maria Dolors Oms Bassols, una de les primeres dones alcaldesses; i Laura Toribio Martínez, advocada laboralista de notable tasca en la defensa de la dona i la seva igualtat de drets laborals.

Les dues empreses guardonades en la categoria d'igualtat d'oportunitats en el treball i conciliació de la vida personal, laboral i familiar han estat Boehringer Ingelheim España, S.A., empresa químico-farmacèutica, i SCTA Louis Vuitton, S.A., empresa de disseny de moda i complements. Ambdues empreses han promocionat de forma activa les mesures i plans d'igualtat, així com la incorporació d'un agent d'igualtat a la seva plantilla.

Podeu consultar la llista sencera de guardonats i guardonades a la nota de premsa de la web de la Generalitat de Catalunya.

Una mirada feminista sobre les vanguardies

El moviment feminista ha estat un dels principals motors de canvi social en les societats contemporànies. El feminisme interroga tots els nostres principis i maneres de comportar-nos amb l'objectiu d'alertar-nos i denunciar les desigualtats de gènere que es troben inherents a la nostra manera de veure la vida.

L'art, com tota producció humana, es veu afectat pel sistema de valors dominant, que ho fa visible a la vegada que silencia les veus subalternes. També ha estat, no obstant, un espai de desbordament i d'impugnació d'aquest sistema de valors.

El Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofía de Madrid proposa un itinerari per les vanguardies històriques amb la pretensió de despertar una nova mirada en el públic, incitant-lo a considerar críticament les imatges de la dominació masculina, així com a assabentar-se de les absències en els relats de la història de l'art.

Esteu convidades i convidats a reconèixer el treball de les dones en la superació dels models esmentats.

Al final d'aquest blog trobareu imatges d'algunes de les obres d'art que composen aquest itinerari.

Més informació a la pàgina web del Museu Reina Sofía.

Dona destacada del mes d'abril: KERSTIN THORVALL

Aquest mes parlem de l'escriptora Kerstin Thorvall la qual va decidir explicar la seva història als llibres. Amb l'autobiografia "Lo más prohibido", publicada en els anys setanta, l'escriptora i il·lustradora sueca va recuperar al seu país el gènere de les confessions i es va erigir com a símbol del feminisme en abordar la sexualitat de les dones.

Thorvall va morir el passat 9 d'abril en la seva residència d'Estocolm, als 84 anys, després d'una llarga malaltia.

Thorvall va néixer el 1925 a Eskilstuna, a l'oest de la capital sueca; es va graduar a l'escola d'art de Beckman i va publicar la seva primera obra el 1959, "El llibre per a tu", un títol dirigit als joves. En un to molt diferent, l'aparició de la seva autobiografia el 1976 va impactar Suècia. "Lo más prohibido" compta la història d'una jove que tracta de deixar enrere la infantesa a través de diverses relacions eròtiques. El relat arrenca en la infantesa de la protagonista, que perd el seu pare als 11 anys. Es descriu a si mateixa com a obedient i bona, subjecta a l'estricta educació de la seva mare. Vint-i-cinc anys després, aquesta excessiva correcció esclata en una rebel·lió tardana, en una història sobre la dificultat d'una dona per tenir relacions sexuals lliures, el que la porta a buscar experiències complicades. A l'obra descriu amb forta càrrega eròtica les seves trobades sexuals i deixa patent la seva vulnerabilitat i la seva infidelitat.

Amb un altre dels seus llibres, "Cuando es dispara a los trabajadores", va guanyar el premi Moa Martinson, dedicat a la també autora sueca que va reflectir la vida de la dona en el camp i en la indústria.

Alguns dels títols de Thorvall han estat traduïts al castellà. Entre ells, la trilogia "Hilma i la seva filla" ("Cap a la llibertat", "Paraules d'afecte" i "Llaços d'amor") o l'obra "Recordo a tots els meus amants i com solien tocar-me", nom que descriu de manera explícita l'argument del llibre. En aquest últim, amb la distància del temps, l'autora evoca les trobades sexuals de la seva maduresa.

La seva editora, Eva Bonnier, en declaracions recents a l'agència de notícies sueca TT, la descriu com una icona per a tota una generació de dones: "Sempre va prendre una posició forta amb respecte a elles i va treballar per fer-les més visibles". L'editora reconeix, tanmateix, que Thorvall provocava recel i crítiques en alguns sectors: "Sí, s'atrevia a dir i fer coses que no agradaven a tot el món, li encantava diferenciar-se. Per a Bonnier, l'escriptora era una persona molt forta que volia tenir un contacte molt proper amb l'editorial. Destaca la seva professionalitat, perquè "acostumada com estava al treball periodístic, complia sempre amb els terminis". En la seva carrera, Thorvall també va ser una col·laboradora assídua dels mitjans de comunicació, on escrivia tribunes en diaris i revistes.

A més d'autora de culte, Thorvall va ser mare. Les seves desenes d'obres per a nens i joves demostren la seva passió per la infantesa. Com a il·lustradora, destaca el seu treball per a Astrid Lingen, autora també sueca creadora de Pippi Calzaslargas, en Kalle Blomkvist och Rasmus. Precisament el 1977, va rebre el Premi Astrid Lingen.

Descobrint...Isak Dinesen

Vine a conèixer la vida i obra de l'escriptora Isak Dinesen (1885-1962). T'esperem tots els dimecres, de 18 a 19:30h, al Servei de Polítiques per a la Igualtat de Gènere, de l'Ajuntament de Corbera de Llobregat.

Dones que mouen el món

"Dones per un món millor" és ja una xarxa consolidada de dones líders de l'Àfrica i Espanya que treballa per la igualtat, per la cooperació i pel desenvolupament dels països africans. El projecte, una iniciativa del govern espanyol, va néixer fa quatre anys i ha donat els seus fruits. El suport mutu potencia programes educatius, sanitaris, financers. Espanya ha aportat més de 150 milions d'euros a l'educació de les nenes a l'Àfrica, però a més col·labora en centenars d'iniciatives empresarials i en la promoció de microcrèdits. Des de la primera trobada a Moçambic són ja molts els compromisos complerts, compromisos que avaluen i amplien cada any espanyoles i africanes.

Visualitza el vídeo de la trobada el passat 3 d'abril de 2010.

L'Ajuntament de Corbera de Llobregat rep el SIO

El passat dia 2 de febrer, l'Ajuntament de Corbera de Llobregat va rebre el Segell d'Igualtat d'Oportunitats (SIO) en un acte que es va dur a terme en el Consell Comarcal del Baix Llobregat, amb la presència de Rosa Boladeras, sots-directora general de Programes d'Igualtat entre Dones i Homes en el treball del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, Mònica Geronès, i la presidenta de la Federació de Dones per la Igualtat del Baix Llobregat, Rosina López.

El guardó s'ha rebut pel foment i la cura del llenguatge no sexista.
Des d'aquí felicitem a l'Ajuntament i l'encoratgem per continuar treballant en aquesta línia.