TALLA JA és una campanya de sensibilitació 2.0 amb una perspectiva jove, que recull imatges i missatges de suport contra la violència masclista.
ADHEREIX-TE!
FES DIFUSIÓ DE LA CAMPANYA!
FES DIFUSIÓ DE LA CAMPANYA!
dijous, 10 de novembre del 2011
EL SERVEI COMARCAL DE JOVENTUT I EL CONSELL DE LES DONES DEL BAIX LLOBREGAT POSEN EN MARXA LA CAMPANYA "TALLA JA"
TALLA JA és una campanya de sensibilitació 2.0 amb una perspectiva jove, que recull imatges i missatges de suport contra la violència masclista.
dimecres, 26 d’octubre del 2011
Conferència TRANSFORMAR LA MASCULINITAT MASCLISTA
Encara imperen els models de masculinitats properes als James Bonds, John Waynes, Rambos... amb clares dificultats emocionals. Arriba el moment en el que els homes i les dones consolidin una forma de relacions més sanes i profundes.
L'associació d'Homes Igualitaris crearà un espai de diàleg on s’intercanviaran idees i experiències per transformar la masculinitat masclista vers una societat igualitària.
LECTURA DRAMATITZADA a càrrec de les ENTITATS DE DONES del municipi
El 25 de novembre commemorem i condemnem la violència contra les dones i el maltractament per raó de gènere. Les entitats corberenques Dones amb Coratge, Coses de Dones, i Atenea, ens conviden a compatir unes narracions per reflexionar sobre la problemàtica social de la violència masclista. A la sala de Polivalent de la biblioteca Can Baró, a partir de les 20h.
Taller L’IMAGINARI DEL AMOR. Les representacions visuals del amor romàntic.
A través d'aquest taller, l’Observatori de les Dones en els mitjans de Comunicació, ens proposa una anàlisi de la manera com les imatges cinematogràfiques han construït un model d'amor romàntic per així poder valorar-ne les seves implicacions en el nostre dia a dia.
El 8 novembre de 2011, a les 19h en la Sala polivalent de la Biblioteca Can Baró.
No cal inscripció prèvia.
Exposició VIOLÈNCA MASCLISTA EN LA PARELLA:
El nostre pensament està construït a base de mites o creences que ens ajuden a explicar el món i a donar sentit a les coses que ens passen. Aquest pensament i la forma que tenim de sentir i expressar-nos estan influenciats pel nostre entorn.
Aquesta exposició proposa una revisió d’alguns mites associats a l’amor romàntic i a la violència masclista i, alhora, ofereix idees per a transformar-los i avançar vers unes relacions lliures d’aquesta violència.
Del 8 al 27 de novembre de 2011, a la sala polivalent de la Biblioteca Can Baró.
Xerrada LA FELICITAT
Què es la felicitat?El concepte ha sigut el mateix al llarg del temps?
És mesurable?
Es pot aprendre a ser feliç?
Tindria que ser un objectiu polític?
Quins son els factors que més influeixen en la felicitat?
... aquestes qüestions entre d'altres s'intentarà respondre i/o debatre en la xerrada organitzada per l'entitat Dones amb Coratge.
Dijous 27 d'octubre a les 18h al servei de Polítiques per a la Igualtat de Gènere.
dimarts, 18 d’octubre del 2011
3ª edició del concurs (RE)IMAGINA'T
(RE)IMAGINA’T és un concurs per a l’elaboració d’un guió d’un espot no sexista adreçat a l’alumnat de 3r i 4t d’ESO. El guió escollit serà produït en un estudi de televisió i exhibit a diversos mitjans de comunicació.
Al concurs, pot participar-hi qualsevol centre d’educació secundària dels 26 municipis que formen part de l’Observatori de les Dones en els Mitjans de Comunicació. Recordeu que cal que ens feu arribar la vostra inscripció abans del 15 de novembre de 2011.
Organitza: Observatori de les Dones en els Mitjans de Comunicació
Més informació: http://www.observatoridelesdones.org/remaginat/reimaginat_joves.html
dimecres, 22 de juny del 2011
EXPOSICIÓ "AMORS DIVERSOS" A CORBERA DE LLOBREGAT
DIA INTERNACIONAL ORGULL LESBIÀ, GAI, BISEXUAL I TRANSSEXUAL
28 de juny 2011
Del 15 de juny al 4 de juliol de 2011
Exposició “AMORS DIVERSOS”
A través d'aquesta exposició les espectadores i espectadors coneixeran la realitat d'aquestes persones i la lluita que han hagut de protagonitzar per reclamar el respecte pels seus drets, comprendran que la societat ha estat diversa des de sempre i que l'afectivitat i la sexualitat són necessitats universals que es poden viure de moltes maneres.
Lloc: Biblioteca Can Baró.
Horari: Dilluns a divendres, 16 a 20.30h. Dimecres i dissabtes, 10 a 13.30h.
Del 27 de juny al 3 de juliol de 2011
Repartiment de llacets de l'arc de Sant Martí
Lloc: Ajuntament, Biblioteca, La Peixera, Les Magnòlies, i Escola de Música.
Horari: L'habitual d'atenció al públic.
28 de juny 2011
Del 15 de juny al 4 de juliol de 2011
Exposició “AMORS DIVERSOS”
A través d'aquesta exposició les espectadores i espectadors coneixeran la realitat d'aquestes persones i la lluita que han hagut de protagonitzar per reclamar el respecte pels seus drets, comprendran que la societat ha estat diversa des de sempre i que l'afectivitat i la sexualitat són necessitats universals que es poden viure de moltes maneres.
Lloc: Biblioteca Can Baró.
Horari: Dilluns a divendres, 16 a 20.30h. Dimecres i dissabtes, 10 a 13.30h.
Del 27 de juny al 3 de juliol de 2011
Repartiment de llacets de l'arc de Sant Martí
Lloc: Ajuntament, Biblioteca, La Peixera, Les Magnòlies, i Escola de Música.
Horari: L'habitual d'atenció al públic.
Què se celebra aquest dia?
El Dia per l'Alliberament de lesbianes, gais, bisexuals, i transsexuals (LGBT), també conegut com a Dia de l'Orgull Gai, és una jornada festiva i reivindicativa amb la qual es demana la plena igualtat jurídica i social per a les persones LGBT, així com la tolerància per la diversitat d'orientació sexual.
La festa, que se celebra a diverses ciutats de tot el món, commemora els fets que van passar el 28 de juny de 1969 a Nova York, quan la població LGBT va sortir al carrer arran d'una batuda de la policia al bar gai de Stonewall Inn, situat al bohemi barri de Greenwich Village. La comunitat LGBT s'hi va oposar i es va produir un fort enfrontament, que va acabar amb detencions i ferits greus. La reacció de suport a les persones agredides va ser immediata: milers d'homosexuals, transsexuals i simpatitzants es manifestaren solidàriament, i van contribuir, així, al naixement del Gay Liberation Front .
El 28 de juny de 1969 marca l'inici de l'activisme homosexual. En poc temps es van fundar organitzacions que defensaven els drets dels col·lectius LGBT tant als Estats Units com a altres països. El 28 de juny de 1970 va tenir lloc la primera marxa de l'orgull gai a Nova York i Los Angeles per commemorar l'aniversari dels altercats.
Altres ciutats van imitar la iniciativa i actualment el Dia per l'Alliberament LGBT se celebra arreu del món. La diada transcorre amb activitats lúdiques i acolorides, marxes festives en què abunden les carrosses, les disfresses i la música al carrer, i predominen els tradicionals símbols de l'orgull gai: els triangles roses i la bandera amb els colors de l'arc de Sant Martí, creada per l'artista Gilbert Baker i exhibida per primera vegada a San Francisco durant una desfilada celebrada el 1978.
La festa, però, també dóna cabuda a la reivindicació social. Durant els darrers anys, amb la creixent influència del moviment LGBT, la celebració ha esdevingut una eina de pressió política als governs.
El Dia per l'Alliberament de lesbianes, gais, bisexuals, i transsexuals (LGBT), també conegut com a Dia de l'Orgull Gai, és una jornada festiva i reivindicativa amb la qual es demana la plena igualtat jurídica i social per a les persones LGBT, així com la tolerància per la diversitat d'orientació sexual.
La festa, que se celebra a diverses ciutats de tot el món, commemora els fets que van passar el 28 de juny de 1969 a Nova York, quan la població LGBT va sortir al carrer arran d'una batuda de la policia al bar gai de Stonewall Inn, situat al bohemi barri de Greenwich Village. La comunitat LGBT s'hi va oposar i es va produir un fort enfrontament, que va acabar amb detencions i ferits greus. La reacció de suport a les persones agredides va ser immediata: milers d'homosexuals, transsexuals i simpatitzants es manifestaren solidàriament, i van contribuir, així, al naixement del Gay Liberation Front .
El 28 de juny de 1969 marca l'inici de l'activisme homosexual. En poc temps es van fundar organitzacions que defensaven els drets dels col·lectius LGBT tant als Estats Units com a altres països. El 28 de juny de 1970 va tenir lloc la primera marxa de l'orgull gai a Nova York i Los Angeles per commemorar l'aniversari dels altercats.
Altres ciutats van imitar la iniciativa i actualment el Dia per l'Alliberament LGBT se celebra arreu del món. La diada transcorre amb activitats lúdiques i acolorides, marxes festives en què abunden les carrosses, les disfresses i la música al carrer, i predominen els tradicionals símbols de l'orgull gai: els triangles roses i la bandera amb els colors de l'arc de Sant Martí, creada per l'artista Gilbert Baker i exhibida per primera vegada a San Francisco durant una desfilada celebrada el 1978.
La festa, però, també dóna cabuda a la reivindicació social. Durant els darrers anys, amb la creixent influència del moviment LGBT, la celebració ha esdevingut una eina de pressió política als governs.
dimarts, 7 de juny del 2011
CORBERA FINALISTA AL CONCURS "DESFALCA ELS ESTEREOTIPS"
La falca radiofònica “Colònia FruitDolç” creada pels joves de Corbera, Unai Avilés i Patrick Ruiz, ha arribat a la final del concurs de falques no sexistes de l'Observatori de les Dones en els Mitjans de Comunicació. Aquest concurs té per objecte la sensibilització i el foment de la publicitat no sexista en el medi radiofònic. Podeu escoltar la falca de l'anunci de FruitDolç a la web de la COM Ràdio.
dimecres, 1 de juny del 2011
ÈXIT DE PARTICIPACIÓ EN EL CICLE DE CONFERÈNCIES "LA SALUT: FONT D'AUTONOMIA I BENESTAR"
Des del passat 2 maig s'estan celebrant una sèrie de conferències entorn a la salut i per a commemorar el Dia d'acció per la salut de les dones, el 28 de maig. L'anticoncepció, la menopausa, i la vida saludable són alguns dels temes que s'han tractat. Les ponents són professionals del Centre d'Atenció Primària del nostre municipi.
El proper 16 de juny, a les 18h, en la Biblioteca Can Baró, es celebrarà la darrera d'aquestes xerrades, la qual porta per títol "La salut emocional de les dones" i serà a càrrec de la psicòloga Contxita Clos.
Us esperem a totes i a tots!
dimarts, 31 de maig del 2011
Mor Elisabeth Eidenbenz, la creadora de la maternitat d’Elna
La voluntària suïssa va ajudar a donar a llum centenars de mares que fugien de la guerra civil
Va rebre múltiples homenatges després que un llibre divulgués el cas el 2005
Elisabeth Eidenbenz, l’artífex de la maternitat d’Elna, va morir el passat 23 de maig, a punt de fer 98 anys. La notícia la va difondre al seu bloc la historiadora Assumpta Montellà, autora de La maternitat d’Elna, bressol dels exiliats, el llibre que el 2005 va donar a conèixer una de les històries més commovedores de l’exili en la immediata postguerra espanyola.
Elisabeth Eidenbenz, l’artífex de la maternitat d’Elna, va morir el passat 23 de maig, a punt de fer 98 anys. La notícia la va difondre al seu bloc la historiadora Assumpta Montellà, autora de La maternitat d’Elna, bressol dels exiliats, el llibre que el 2005 va donar a conèixer una de les històries més commovedores de l’exili en la immediata postguerra espanyola.
El 1939, al final de la guerra civil, mig milió d’espanyols van travessar la frontera amb França fugint de la repressió franquista i van ser internats en camps de concentració. Eidenbenz, una mestra nascuda a Zuric, tenia 25 anys i havia viatjat a Espanya com a voluntària de l’Associació Suïssa d’Ajuda als Nens en Guerra. La noia va emprendre la tasca de crear una maternitat en un casalot de la localitat rossellonesa d’Elna, pròxima a Perpinyà, que oferís una atenció en el part amb les mínimes condicions a les embarassades que havien emprès el duríssim camí de l’exili. D’aquesta manera, a la maternitat d’Elna hi van venir al món 597 nadons entre el 1939 i el 1944. D’ells, 400 eren fills de refugiades espanyoles, i els altres 197, de jueves, gitanes i altres mares perseguides pels nazis.
RECONEIXEMENT / Després de dècades d’anonimat, els últims anys, des que el llibre de Montellà va divulgar la història, van sovintejar els homenatges a la seva protagonista nonagenària. Així, el 2005 el Memorial Democràtic va celebrar un multitudinari acte de reconeixement i va inaugurar una exposició al Palau Robert de Barcelona. La seva avançada edat no li va permetre assistir-hi i escoltar testimonis estremidors com el de l’almerienca María García, vinguda directament des de Mèxic amb el seu fill Felipe per recordar com, embarassada de set mesos al camp d’Argelers, a dieta de bacallà bullit i aigua de llenties –«no m’aguantava dreta. Era un secall; només tenia panxa»–, Eidenbenz la va recollir i la va portar a la maternitat, on després del part es va quedar un temps ajudant la dona que va definir com a «mare, germana, àngel».
El 2006, el llavors consellerde Relacions Institucionals, Joan Saura, es va desplaçar a Rekawinkel (Àustria), on residia Eidenbenz, per entregar-li la Creu de Sant Jordi. Un monòleg teatral inspirat en el llibre de Montellà, un documental de TV-3, una exposició itinerant i un projecte cinematogràfic encapçalat per Manuel Huerga –que encara no ha fructificat– són altres tributs a la seva memòria. I també formen part del seu llegat les trobades que celebren periòdicament les famílies de les desenes de nenes que, en molts casos per influència d’aquesta història, es diuen Elna. La pròxima està prevista a la localitat rossellonesa –on l’ajuntament ha comprat el vell casalot per convertir-lo en un museu– el 12 de juny.
El 2006, el llavors consellerde Relacions Institucionals, Joan Saura, es va desplaçar a Rekawinkel (Àustria), on residia Eidenbenz, per entregar-li la Creu de Sant Jordi. Un monòleg teatral inspirat en el llibre de Montellà, un documental de TV-3, una exposició itinerant i un projecte cinematogràfic encapçalat per Manuel Huerga –que encara no ha fructificat– són altres tributs a la seva memòria. I també formen part del seu llegat les trobades que celebren periòdicament les famílies de les desenes de nenes que, en molts casos per influència d’aquesta història, es diuen Elna. La pròxima està prevista a la localitat rossellonesa –on l’ajuntament ha comprat el vell casalot per convertir-lo en un museu– el 12 de juny.
Font: El Periódico.
JO SÍ QUE SÓC FEMINISTA
“Si la autorregulación fracasa, tomaré medidas”, aquesta afirmació la feia Viviane Reding, vicepresidenta i comissària de Justícia de la Comissió Europea, en una interessant entrevista a la Vanguardia.
Les dades indiquen que les empreses no incorporen les dones als consells d’administració, és per això que la Sra. Reding es planteja que el 8 de març de 2012 la Comissió Europea avaluï si hi ha un progrés en aquesta situació, i si no és així plantejarà de fixar per llei una quota femenina. Excel·lent proposta.
D’això els i les socialistes en sabem un pou. Fixar quotes va afavorir la participació de les dones en els llocs de presa de decisions en l’àmbit polític. Sempre hi ha crítiques en aquesta mena de mesures, però qui ho qüestiona, que es faci la pregunta al revés: és normal que les empreses tinguin una quota masculina del 90%?
Reding explica com alguns estudis indiquen que les empreses amb diversitat de gènere tenen uns millors resultats, segons dades de l’informe Mckinsey (2010). En l’informe també es plantegen quins són els grans entrebancs que tenen les dones per arribar a aquests càrrecs, i reflecteix tres grans dificultats. En primer lloc, la combinació de la feina i les càrregues familiars; en segon lloc, la disponibilitat horària i el model que valora en excés la presència a la feina, i en tercer lloc, que les dones no apliquen el model de molts homes que expliquen i es recreen en allò que saben fer, o millor dit en allò que diuen que saben fer, és a dir, se saben vendre. Aquests elements ens haurien de fer reflexionar en la necessitat de canviar models, valors, maneres de fer, de produir... segurament si féssim aquest pas ja tindríem molt de guanyat en la nostra societat.
Ara bé, tornant a l’entrevista a la Sra. Reding, hi ha una afirmació que m’ha fet pensar i m’ha preocupat, quan ella diu “no soy el tipo de eurocomisaria feminista”. Em preocupa que vulgui desmarcar-se del moviment feminista; jo no sé si és o no és feminista, però el que tinc clar és que qualsevol persona que es preocupi, que treballi, que proposi mesures per afavorir la igualtat plena de drets entre homes i dones, de ben segur que està ben a prop del moviment feminista. La meva pregunta, la meva preocupació, és si la Sra. Reding no té una visió esbiaixada, plena de prejudicis, sobre el feminisme. Caldria que sabés que hi ha moltes dones i homes que han treballat i treballen per la igualtat, que gràcies a elles i ells hem aconseguit tenir al nostre país una llei d’igualtat pionera a Europa: Però encara ens queda molta feina per fer. Potser estaria bé que la Sra. Reding conegués moltes d’aquestes entitats, d’aquestes persones que treballen per aquesta causa indiscutible, segurament llavors estaria ben satisfeta de dir jo sí que sóc feminista.
Les dades indiquen que les empreses no incorporen les dones als consells d’administració, és per això que la Sra. Reding es planteja que el 8 de març de 2012 la Comissió Europea avaluï si hi ha un progrés en aquesta situació, i si no és així plantejarà de fixar per llei una quota femenina. Excel·lent proposta.
D’això els i les socialistes en sabem un pou. Fixar quotes va afavorir la participació de les dones en els llocs de presa de decisions en l’àmbit polític. Sempre hi ha crítiques en aquesta mena de mesures, però qui ho qüestiona, que es faci la pregunta al revés: és normal que les empreses tinguin una quota masculina del 90%?
Reding explica com alguns estudis indiquen que les empreses amb diversitat de gènere tenen uns millors resultats, segons dades de l’informe Mckinsey (2010). En l’informe també es plantegen quins són els grans entrebancs que tenen les dones per arribar a aquests càrrecs, i reflecteix tres grans dificultats. En primer lloc, la combinació de la feina i les càrregues familiars; en segon lloc, la disponibilitat horària i el model que valora en excés la presència a la feina, i en tercer lloc, que les dones no apliquen el model de molts homes que expliquen i es recreen en allò que saben fer, o millor dit en allò que diuen que saben fer, és a dir, se saben vendre. Aquests elements ens haurien de fer reflexionar en la necessitat de canviar models, valors, maneres de fer, de produir... segurament si féssim aquest pas ja tindríem molt de guanyat en la nostra societat.
Ara bé, tornant a l’entrevista a la Sra. Reding, hi ha una afirmació que m’ha fet pensar i m’ha preocupat, quan ella diu “no soy el tipo de eurocomisaria feminista”. Em preocupa que vulgui desmarcar-se del moviment feminista; jo no sé si és o no és feminista, però el que tinc clar és que qualsevol persona que es preocupi, que treballi, que proposi mesures per afavorir la igualtat plena de drets entre homes i dones, de ben segur que està ben a prop del moviment feminista. La meva pregunta, la meva preocupació, és si la Sra. Reding no té una visió esbiaixada, plena de prejudicis, sobre el feminisme. Caldria que sabés que hi ha moltes dones i homes que han treballat i treballen per la igualtat, que gràcies a elles i ells hem aconseguit tenir al nostre país una llei d’igualtat pionera a Europa: Però encara ens queda molta feina per fer. Potser estaria bé que la Sra. Reding conegués moltes d’aquestes entitats, d’aquestes persones que treballen per aquesta causa indiscutible, segurament llavors estaria ben satisfeta de dir jo sí que sóc feminista.
Font: Breus comentaris 68
dimecres, 18 de maig del 2011
DIA INTERNACIONAL CONTRA L'HOMOFÒBIA, LA TRANSFÒBIA I LA LESBOFÒBIA
El 17 de maig és el Dia Internacional contra l’Homofòbia, la transfòbia i la lesfòbia (en anglès, International Day Against Homophobia, IDAHO) que coincideix amb l’eliminació de la llistes de malalties mentals per part de l’Assemblea General de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) de l’homosexualitat, l’any 1990.
Actualment, més de 80 països al món criminalitzen l’homosexualitat i condemnen els actes sexuals entre persones del mateix sexe amb penes de presó; els països que mantenen la pena de mort per a aquests casos són: Afganistan, Mauritània, Nigèria, Pakistan, Aràbia Saudita, Emirats Àrabs i Iemen).
La discriminació basada en l’orientació sexual i en la identitat de gènere no està oficialment reconeguda pels estats membres de les Nacions Unides, malgrat que organismes de drets humans com el Comitè de Drets Humans han condemnat repetidament la discriminació basada en l’orientació sexual i la identitat de gènere.
L’any 2005, l’IDAHO es va celebrar a més de 40 països i es van engegar una gran varietat d’iniciatives que van anar àmpliament cobertes pels mitjans de comunicació. A l’Iran, malgrat la brutal homofòbia governamental, es va parlar de l’IDAHO en nombrosos blocs d’Internet i milers de correus d’electrònics. A Kíev (Ucraïna), es va deixar anar un enorme globus amb la inscripció: “Digues NO a l’homofòbia”.
El Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya ha organitzat una conferència sobre la no discriminació laboral de les persones LGTB amb motiu del Dia Internacional contra l’homofòbia, la transfòbia i la lesfòbia. La conferència tindrà lloc el dijous 26 de maig, a les 18h, a la seu de Benestar Social i Família (plaça Pau Vila, 1, Barcelona), per no coincidir en plena campanya electoral de les municipals. Amb el títol “Mitjans per garantir la no discriminació laboral per raó d’orientació sexual”, la conferència anirà a càrrec del Dr. Manuel Luque Parra, professor titular de Dret del Treball a la Universitat Pompeu Fabra. La ponència se centrarà en una visió inclusiva i positiva des del punt de vista laboral dels aspectes següents:
- la introducció d’elements de garantia en la negociació col·lectiva amb especial interès en la inclusió de les persones transsexuals
- l’establiment de protocols tècnics en casos d’assetjament laboral per motiu d’orientació sexual
- les garanties que pugui oferir la normativa laboral a les persones amb anticossos VIH en relació a possibles discriminacions
La tarda del 17 de maig, a Madrid, els col·lectius COGAM i ARCÓPOLI van organitzar un casament múltiple i reivindicatiu, a la plaça Major. La presidenta de la Plataforma de Dones Artistes contra la Violència de Gènere, Cristina del Valle, va llegir el Manifest del 17 de maig per escenificar després la celebració d’una boda múltiple dirigida per la cantant. Ella declara que “també s’han de celebrar els drets conquerits per les lesbianes, gais, transexuals i bisexuals al llarg de la història, mitjançant una lluita de motls anys contra les tradicions menys incloents i els sectors més reaccionaris”.
Font: LA INDEPENDENT
La discriminació basada en l’orientació sexual i en la identitat de gènere no està oficialment reconeguda pels estats membres de les Nacions Unides, malgrat que organismes de drets humans com el Comitè de Drets Humans han condemnat repetidament la discriminació basada en l’orientació sexual i la identitat de gènere.
L’any 2005, l’IDAHO es va celebrar a més de 40 països i es van engegar una gran varietat d’iniciatives que van anar àmpliament cobertes pels mitjans de comunicació. A l’Iran, malgrat la brutal homofòbia governamental, es va parlar de l’IDAHO en nombrosos blocs d’Internet i milers de correus d’electrònics. A Kíev (Ucraïna), es va deixar anar un enorme globus amb la inscripció: “Digues NO a l’homofòbia”.
El Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya ha organitzat una conferència sobre la no discriminació laboral de les persones LGTB amb motiu del Dia Internacional contra l’homofòbia, la transfòbia i la lesfòbia. La conferència tindrà lloc el dijous 26 de maig, a les 18h, a la seu de Benestar Social i Família (plaça Pau Vila, 1, Barcelona), per no coincidir en plena campanya electoral de les municipals. Amb el títol “Mitjans per garantir la no discriminació laboral per raó d’orientació sexual”, la conferència anirà a càrrec del Dr. Manuel Luque Parra, professor titular de Dret del Treball a la Universitat Pompeu Fabra. La ponència se centrarà en una visió inclusiva i positiva des del punt de vista laboral dels aspectes següents:
- la introducció d’elements de garantia en la negociació col·lectiva amb especial interès en la inclusió de les persones transsexuals
- l’establiment de protocols tècnics en casos d’assetjament laboral per motiu d’orientació sexual
- les garanties que pugui oferir la normativa laboral a les persones amb anticossos VIH en relació a possibles discriminacions
La tarda del 17 de maig, a Madrid, els col·lectius COGAM i ARCÓPOLI van organitzar un casament múltiple i reivindicatiu, a la plaça Major. La presidenta de la Plataforma de Dones Artistes contra la Violència de Gènere, Cristina del Valle, va llegir el Manifest del 17 de maig per escenificar després la celebració d’una boda múltiple dirigida per la cantant. Ella declara que “també s’han de celebrar els drets conquerits per les lesbianes, gais, transexuals i bisexuals al llarg de la història, mitjançant una lluita de motls anys contra les tradicions menys incloents i els sectors més reaccionaris”.
Font: LA INDEPENDENT
divendres, 6 de maig del 2011
dimecres, 4 de maig del 2011
IMATGES DE LA FIRA DE SANT JORDI 2011. ACTE HOMENATGE A MONTSERRAT ROIG
Alguns moments de l'homenatge a l'escriptora Montserrat Roig, durant la fira de Sant Jordi, 23 d'abril de 2011:
Lectura del fragment "El Cendrer" a càrrec de l'Antoñita Julián. Acompanyada de (d'esquerra a dreta) la María Carafí (Casal Les Magnòlies), la Victòria Àvila (Dones amb Coratge), Pau Vinyes (escriptor), Mercè Gaspar (Casal Les Magnòlies), i Miquel Balada (Casal Les Magnòlies).
Lectura del fragment "Ara que els comencem a admirar..." a càrrec de Pau Vinyes Roig (a dalt), nebot de la Montserrat Roig. Presentació i benvinguda de la regidora delegada de polítiques d'Igualtat, Judith Merayo, i l'alcalde de Corbera de Llobregat, Josep Canals. Al seu costat les sòcies del Casal Les Magnòlies, Mercè Cervera, Montserrat Calvano, Paquita Donlo, i Antoñita Julián.
Vídeo amb paraules d'agraïment per part del Roger Sampere Roig, fill de la Montserrat Roig.
A totes i tots qui vau participar, moltes gràcies!
dimarts, 3 de maig del 2011
DESFALCA ELS ESTEREOTIPS!
Dimarts dia 3 de maig entre les 13.30h i les 14h, escolta’ns al programa “El dia” de COMRàdio. Com cada mes, estarem participant en la secció sobre publicitat. No te la perdis, escolta’ns i digues la teva!!
UN CONCURS DE FALQUES RADIOFÒNIQUES!
L’Observatori de les Dones en els Mitjans de Comunicació continua amb la campanya de sensibilització “Desfalca els estereotips”, que té com a objectiu posar de manifest la necessitat d’una representació més diversa de les dones en la publicitat.
L’Observatori de les Dones en els Mitjans de Comunicació continua amb la campanya de sensibilització “Desfalca els estereotips”, que té com a objectiu posar de manifest la necessitat d’una representació més diversa de les dones en la publicitat.
En col·laboració amb el programa "El dia de 12 a 14h” de COMRàdio. A través del concurs es demana a les persones oients que participin creant una falca publicitària no sexista. Les millors falques seran enregistrades i difoses a COMRàdio, així com passaran a formar part dels continguts de l’Observatori, i no només això, també hi ha premis!
Us podeu adherir a través de la web de l’Observatori. El manifest demana a la indústria publicitària que trenqui amb els estereotips i models recurrents pel que fa a la representació de les dones, i treballi per una representació més diversa.
Us podeu adherir a través de la web de l’Observatori. El manifest demana a la indústria publicitària que trenqui amb els estereotips i models recurrents pel que fa a la representació de les dones, i treballi per una representació més diversa.
La població pot adherir-se a través de la web de l’Observatori. El manifest demana a la indústria publicitària que trenqui amb els estereotips i models recurrents pel que fa a la representació de les dones, i treballi per una representació més diversa.
Trobareu més informació sobre la campanya al web de l’Observatori http://www.observatoridelesdones.org/cat/M0204.html
dimecres, 13 d’abril del 2011
CORBERA RECORDA MONTSERRAT ROIG AMB LES FOTOGRAFIES QUE VA FER-NE PILAR AYMERICH
L’Obra Social d’Unnim presenta l’exposició Montserrat Roig: entre el retrat i la crònica a la biblioteca municipal de Can Baró de Corbera de Llobregat (Sant Salvador, 25) del 18 d’abril al 15 de maig amb una organització compartida amb el PEN Club Català i l’Ajuntament de Corbera. Aquesta mostra fotogràfica de Pilar Aymerich va ser produïda el 2002 per commemorar el desè aniversari de la mort de l’escriptora i periodista per iniciativa del Centre Català del PEN Club i amb el suport de l’Obra Social d’Unnim, que s’ha ocupat de portar-la a diferents poblacions catalanes.
La mostra s’hi podrà visitar els dilluns, dimarts, dijous i divendres de 16 a 20.30 h, els dimecres de 10 a 13.30 h i de 16 a 20.30 h, i els dissabtes de 10 a 13.30 h.
Divendres, 15 d'abril, a l'Espai Dona de Ràdio s'entrevistarà a Pilar Aymerich. Per altra banda, el dia de Sant Jordi se li farà un petit homenatge a Montserrat Roig amb un conjunt de narracions orals en les quals participaran persones de les entitats del municipi i personalitats vinculades al món literari.
"Pensaments, paraules i narracions de la Montserrat Roig"
Data: 23 d'abril de 2011
Hora: 12 h
Lloc: Plaça de Sant Antoni
Qui era Montserrat Roig?
Montserrat Roig i Fransitorra (Barcelona 1946 – 1991) va destacar com a escriptora, preocupada per la societat del seu temps i la dels avantpassats, i com a periodista, amb meritòries entrevistes a les figures més destacades de la cultura catalana i amb investigacions històriques, com les que van conduir a la publicació d’Els catalans als camps nazis i L’agulla daurada, al voltant de la ciutat de Sant Petersburg. Narrativament, va començar a fer-se conèixer amb Molta roba i poc sabó (Premi Víctor Català), i després va continuar consolidant-se amb novel·les com Ramona, adéu, El temps de les cireres, L’hora violeta, L’òpera quotidiana, La veu melodiosa i El cant de la joventut. A més a més, Roig va mantenir una important tasca cultural a través de la premsa i d’espais televisius propis. En els darrers temps el seu món novel·lístic, basat en l’evolució de la burgesia barcelonina, ha estat objecte d’un interessant compendi amb la sèrie televisiva Des del balcó.
Pilar Aymerich, fotògrafa, va ser amiga i col·laboradora de l’autora des dels seus inicis i, per tant, va poder fixar en imatges els moments més significatius de la seva múltiple activitat. Gràcies a la seva càmera experta i còmplice, ara tenim els documents que componen aquesta exposició, una esplèndida evocació de la memòria d’un temps i d’unes persones que, com la mateixa Roig, representen tota una època i uns valors.
Font: Servei de Comunicació de l'Ajuntament de Corbera de Llobregat i Unnim Obra social
dijous, 31 de març del 2011
NOVA EXPOSICIÓ A CORBERA: LA IGUALTAT DE GÈNERE EN CARTELL
Des del passat 28 de març i fins el proper 11 d'abril, podeu visitar l'exposició "La igualtat de gènere en cartell" a la sala polivalent de la Biblioteca Can Baró.
DISCRIMINACIONS SALARIALS: CAS WAL*MART
A l'any 2001 sis treballadores de la cadena de grans magatzems WALMART -la major d'EUA i el major ocupador privat del país- van demandar a l'empresa per discriminar-les per ser dones, tant en impedir la seva promoció laboral com en pagar-los salaris més baixos que als treballadors homes. El cas que va obrir el cas va ser el de Betty Dukes, una dona de 60 anys, que va començar a treballar com a caixera en Walmart en 1994. En el seu lloc de caixera a temps parcial cobrava llavors 5 dòlars per hora (3,6 euros). Va ascendir després a cap d'atenció al client, però no va passar d'aquí perquè -denuncia- es va bloquejar el seu ascens professional en negar-se-li la formació necessària per aconseguir la promoció. En queixar-se, va ser rebaixada de nou de categoria i, en l'actualitat, 17 anys després d'entrar en l'empresa, cobra 15 dòlars per hora (10,8 euros).
Podeu veure el vídeo de la notícia aquí:
El cas de demanda col·lectiva ha arribat al Tribunal Suprem dels EEUU i al juny ha de decidir si Walmart ha practicat la discriminació salarial per raó de sexe o no. En cas afirmatiu, l'empresa hauria de pagar milers de milions de dòlars en indemnitzacions, ja que totes les empleades que van treballar en les botigues dels grans magatzems entre 1998 i l'actualitat, que s'haguessin sentit discriminades, podrien acollir-se a la sentència. Aquest nombre de damnificades podria superar el milió de dones, segons les estimacions dels lletrats.
DIA INTERNACIONAL DE LES DONES AL PRAT DE LLOBREGAT
Les companyes de l'Ajuntament del Prat de Llobregat ens conviden a veure com va anar la celebració del 8 de Març:
dimecres, 23 de març del 2011
divendres, 18 de març del 2011
PLANTER DE LLUITADORES
Ca la Dona s'erigeix com a referència del moviment feminista de la ciutat.
L'entitat reuneix 20 grups de dones de diverses generacions i compta amb el suport de 420 sòcies.
Al número 38 del carrer de Casp s'ha gestat, des de fa setmanes, la tradicional manifestació del Dia de la Dona Treballadora, que ahir va recórrer els carrers del centre de la ciutat. La comissió que l'organitza és un dels projectes amb més trajectòria de Ca la Dona, i cada any actua com a punt de reunió de diverses generacions de feministes, que aparquen les seves diferències per aconseguir fer sortir al carrer milers de dones.
Per Betlem Cañizar, coordinadora i sòcia de Ca la Dona, «aquest espai és importantíssim per transmetre l'experiència de la lluita feminista d'unes generacions a altres». I és que, si alguna cosa caracteritza aquest moviment, és la seva capacitat de fer confluir dones de partits polítics, oenagés, sindicats i organitzacions que generalment refusen treballar junts.
Unió en la diversitat
Així doncs, tot i ser un espai de referència a tot Espanya, Ca la Dona no és un ens homogeni que agrupi un mateix tipus de dones. «No pretenem ser la gran casa del feminisme, sinó un punt de trobada entre les diverses formes d'entendre'l. Aquesta unió en la diversitat és el que ens caracteritza», explica Cañizar.
El projecte suma ja 420 sòcies, que resideixen majoritàriament a l'àrea metropolitana de Barcelona, i acull 20 grups de dones, com el Col·lectiu de Dones Juristes, la Xarxa de Dones Immigrades, el grup Tamaia-Acció contra la Violència o el Grup de Lesbianes Feministes, entre altres.
Sorprèn veure en totes les activitats que es porten a terme a la seu -reunions, conferències, exposicions- sòcies històriques, d'edat avançada, que encara tenen un paper molt actiu a l'entitat. «Segueixo necessitant un espai per relacionar-me únicament amb dones, no perquè sigui incapaç de tractar amb homes, sinó perquè les relacions que s'estableixen entre nosaltres són molt diferents», assegura Amada Santos, que va ajudar a fundar Ca la Dona fa gairebé 25 anys.
Elles consideren que els objectius amb què va néixer el col·lectiu, com ara crear un espai de debat, de recursos per a dones i d'incidència en les polítiques públiques, continuen vigents. Per aquest motiu impulsen plataformes com la Campanya pel Dret a l'Avortament o la campanya contra la recent visita del Papa a la ciutat.
De cara al futur, l'entitat planeja mudar-se al carrer de Ripoll. «El pis se'ns ha quedat petit. A més, no està adaptat per a persones amb mobilidad reduïda, i ara ens entrarà un grup, Dones No Estàndard, que necessita un espai accessible. Aquest és el projecte en què se'ns en van més energies», assegura Betlem Cañizar.
FONT: ELPERIODICO.CAT
dimecres, 2 de març del 2011
LA IGUALTAT DE DONES I HOMES, UN CAMÍ DE PROGRÉS
Manifest Dia Internacional de les Dones-8 de març de 2011. Federació de Municipis de Catalunya i Diputació de Barcelona (Àrea d'Igualtat i Ciutadania):
Avui, 8 de març, hem estat convocades per celebrar el Dia Internacional de la Dona, un dia que simbolitza la lluita que les dones de tot el món hem sostingut al llarg dels temps en favor de la igualtat.
Gràcies a aquest compromís, avui podem dir que les condicions de vida de les dones han millorat considerablement i que, sens dubte, la igualtat de dones i homes ha estat decisiva pel progrés de la humanitat i per l’avenç de les societats i de les cultures.
Aconseguir-ho ha estat un camí llarg i ple d’obstacles que hem hagut d’anar vencent. Al nostre país, moltes dones -i també alguns homes- han assolit importants fites que no podem oblidar. Fa poc més de 150 anys, Concepción Arenal trencava la barrera que impedia a les dones l’accés a la universitat. Clara Campoamor guanyava, fa 80 anys, el dret a vot per a les dones. Fa gairebé 40 anys, Maria Telo, al capdavant d’un grup de dones juristes, aconseguia esborrar del Codi Civil la obediència que les dones devíem al marit. La Constitució del 78 acabava, per fi, amb les discriminacions jurídiques per raó de sexe. I fa 30 anys que a les dones se’ns reconeixia la pàtria potestat, la disposició lliure dels nostres bens i el dret al divorci.
Ja en aquesta darrera dècada, el nou impuls legislatiu, amb la llei per a la igualtat efectiva entre dones i homes, i la llei catalana per a l’eradicació de la violència masclista, ha establert noves fites en el camí vers la igualtat, com per exemple:
- la paritat en els càrrecs públics;
- l’increment de la representació de les dones en llocs de responsabilitat a les empreses i altres institucions;
- una educació que permeti a nois i noies assolir les mateixes metes;
- mesures per prevenir i combatre la violència masclista;
- condicions laborals que afavoreixin l’equilibri entre la vida professional i personal;
- una ordenació territorial atenta a les necessitats diverses de les persones, on ciutadans i ciutadanes se sentin partícips d’un projecte comú.
Aquestes i altres fites són les que ens han de permetre aconseguir que la igualtat sigui, a tot arreu, un fet quotidià i indiscutible, en el pla laboral, social, polític, i personal. Per això, hem de seguir avançant per:
- Eliminar els estereotips que constrenyen les identitats de les persones i que limiten les seves opcions personals, formatives, laborals, sexuals... Per això, cal invertir tots els esforços possibles per a que la coeducació sigui un fet en tots els espais educatius dels nostres pobles i ciutats.
- Desenvolupar unes polítiques socials eficaces i uns serveis públics de qualitat, que tinguin presents les necessitats de les dones i que combatin l’especial impacte que la pobresa té en la població femenina.
- Millorar les condicions de les dones en el mercat de treball i eliminar les desigualtats encara existents, especialment, la bretxa salarial i la segregació sectorial i ocupacional, que continua perjudicant seriosament les dones.
- Reconèixer i socialitzar els treballs de cura de les persones, de la llar i de la vida, i aconseguir una coresponsabilitat real per a que les dones deixin de patir les conseqüències que la responsabilitat exclusiva té per la seva salut i pel seu desenvolupament personal, professional i social.
- Valorar i aprofitar les habilitats i el talent de les dones per superar l’actual crisi que sacseja tot el món.
- Fer inviable que dones de tot el món continuïn morint a mans de les seves parelles, o siguin sexualment explotades, violades, assetjades, mutilades o vexades fins a extrems inexcusables per la humanitat.
Per això, cal que dones i homes ens esforcem per establir relacions de respecte i de llibertat, per fer de la nostra societat un lloc millor: un lloc on totes les persones puguin desenvolupar els seus projectes i aspiracions; un lloc on tothom participi en peu d’igualtat dels treballs i les alegries que proporciona la vida; un lloc on les dones puguem gaudir, en la mateixa proporció que els homes, del progrés econòmic i social.
És per això que, amb la lectura d’aquest manifest, les dones d’aquest país volem ratificar el nostre compromís, que és també el de les institucions que ens representen, en la construcció d’una societat més igualitària i més justa.
dilluns, 21 de febrer del 2011
PROGRAMACIÓ DIA INTERNACIONAL DE LES DONES 2011 A CORBERA DE LLOBREGAT
Ja disposeu de la programació dels actes i activitats per a les properes setmanes, per a la celebració del 8 de març d'enguany.
Podeu consultar tots els actes a la web del l'Ajuntament de Corbera de Llobregat.
Podeu consultar tots els actes a la web del l'Ajuntament de Corbera de Llobregat.
dilluns, 7 de febrer del 2011
III CONCURS DE RELATS BREUS DIA INTERNACIONAL DE LES DONES 8 DE MARÇ 2011
dimecres, 2 de febrer del 2011
L'ALIMENTACIÓ I LES EMOCIONS
El proper dimarts 8 de febrer, a les 18.15h, us convidem a assistir a la xerrada "L'alimentació i les emocions" a càrrec de la naturòpata Elvira Anducas.
La xerrada tindrà lloc al Servei de Polítiques per a la Igualtat de Gènere, i l'entrada és lliure.
Aquesta xerrada forma part del cicle de conferències que l'associació DONES AMB CORATGE ha programat per aquest semestre:
DIA 3 DE MARÇ: “COM FER SUSHI” A càrrec de Marcela Glescic
DIA 7 D’ABRIL: “MANTENIMENT DEL SÒL PÉLVIC" A càrrec de MªCarmen Vázquez
DIA 5 DE MAIG: “NUMEROLOGIA” A càrrec de Victòria Àvila
DIA 2 DE JUNY: “ADDITIUS I XENOBIÒTICS” A càrrec de Elvira Anducas
dijous, 20 de gener del 2011
"PERQUÈ JO HO VALC", LA TIRANIA DE LA TALLA 38
A l'últim capítol d'Anatomia de Grey, un infermer increïblement atractiu demana per sortir a l'entranyable Miranda Miranda Bailey, una cirurgiana baixeta, grassa i rondinaire. És un dels motius pels quals és la meva sèrie de televisió preferida. Cally, l'ortopeda llatina bisexual, és massa corpulenta com per complir els cànons estètics imperants, però durant tota la sèrie, els diferents personatges masculins i femenins la veuen com una dona explosiva. Això fa que el públic també li vegi. Cristina Yang és una cirurgiana tan brillant i d'una personalitat tan complexa que, malgrat el seu rostre picassià, ens va enamorant capítol a capítol. A la dita de "la càmera t'estima" se li pot donar un altre significat: si la càmera aprecia la bellesa en una dona que no cap en una talla 38 i, més encara, si la dona s'estima a si mateixa, apareixerà com a desitjable i plena de desig als ulls de qui la mira. Malgrat tot, Anatomia de Grey és una excepció en una televisió on hi regnen dones idèntiques amb cossos impossibles.
La publicitat continua essent profundament androcèntrica: els anuncis adreçats a un públic mixt són protagonitzats per homes i pensats per agradar a homes (per exemple, els anuncis de cotxes, de cervesa, de productes financers...). Els protagonistes, siguin guapos o no, són decidits, enginyosos, segurs d'ells mateixos.
Les dones protagonitzen, en general, anuncis de productes femenins: higiène íntima, neteja de la llar, productes per aprimar-se, maquillatge, perfums. Excepte en els de neteja de la llar, en què continua present el model de mestressa de casa (tot i que cada vegada més hi apareix la superwoman fabulosa, capaç de ser executiva, bona mare i de tenir la casa neta com una patena), en tots els anuncis tenir un bon físic és indispensable. En molts casos, com en els perfums, no cal que les dones tinguin veu: passegen lànguides, divines, somniadores, pels carrers de París (per exemple), o prenen el sol en una platja paradisíaca, per a satisfacció de la mirada masculina. Necessiten aquesta mirada masculina per a existir. Quan parlen, vinculen la necessitat d'un producte determinat lligat al seu cos (des de la laca L'Óreal fins a les compreses contra la incontinència urinària), a la seva autoestima i a l'èxit social. "Perquè jo ho valc", exclama l'actriu Eva Longoria després d'untar-se amb crema anticel·lulítica una pell sense ni rastre d'estries.
Per llegir l'article sencer escrit per June Fernández, directora de Pikara Magazine, visiteu la web de LA INDEPENDENT.
LAIA SANZ CAMPIONA DEL RAL·LI DAKAR 2011
"El primer any poca gent acaba i jo ho he fet amb un bon resultat. Estic molt contenta", ha declarat la pilot catalana tot just acabar l'última etapa.
Sanz, nascuda a Corbera fa 25 anys, va finalitzar el Dakar 2011 en la 39ena posició de la classificació general. Pel que fa a la categoria de dones, Sanz va acabar líder, convertint-se en la primera dona espanyola que acaba i guanya el Dakar.
Font: Servei de Comunicació de l'Ajuntament de Corbera de Llobregat
Subscriure's a:
Missatges (Atom)