TALLA JA és una campanya de sensibilitació 2.0 amb una perspectiva jove, que recull imatges i missatges de suport contra la violència masclista.
FES DIFUSIÓ DE LA CAMPANYA!
Blog del Servei de Polítiques per a la Igualtat de Gènere de l'Ajuntament de Corbera de Llobregat
Encara imperen els models de masculinitats properes als James Bonds, John Waynes, Rambos... amb clares dificultats emocionals. Arriba el moment en el que els homes i les dones consolidin una forma de relacions més sanes i profundes.
L'associació d'Homes Igualitaris crearà un espai de diàleg on s’intercanviaran idees i experiències per transformar la masculinitat masclista vers una societat igualitària.
El 25 de novembre commemorem i condemnem la violència contra les dones i el maltractament per raó de gènere. Les entitats corberenques Dones amb Coratge, Coses de Dones, i Atenea, ens conviden a compatir unes narracions per reflexionar sobre la problemàtica social de la violència masclista. A la sala de Polivalent de la biblioteca Can Baró, a partir de les 20h.
A través d'aquest taller, l’Observatori de les Dones en els mitjans de Comunicació, ens proposa una anàlisi de la manera com les imatges cinematogràfiques han construït un model d'amor romàntic per així poder valorar-ne les seves implicacions en el nostre dia a dia.
El 8 novembre de 2011, a les 19h en la Sala polivalent de la Biblioteca Can Baró.
No cal inscripció prèvia.
El nostre pensament està construït a base de mites o creences que ens ajuden a explicar el món i a donar sentit a les coses que ens passen. Aquest pensament i la forma que tenim de sentir i expressar-nos estan influenciats pel nostre entorn.
Aquesta exposició proposa una revisió d’alguns mites associats a l’amor romàntic i a la violència masclista i, alhora, ofereix idees per a transformar-los i avançar vers unes relacions lliures d’aquesta violència.
Del 8 al 27 de novembre de 2011, a la sala polivalent de la Biblioteca Can Baró.
Dimarts dia 3 de maig entre les 13.30h i les 14h, escolta’ns al programa “El dia” de COMRàdio. Com cada mes, estarem participant en la secció sobre publicitat. No te la perdis, escolta’ns i digues la teva!!
Trobareu més informació sobre la campanya al web de l’Observatori http://www.observatoridelesdones.org/cat/M0204.html
Podeu veure el vídeo de la notícia aquí:
El cas de demanda col·lectiva ha arribat al Tribunal Suprem dels EEUU i al juny ha de decidir si Walmart ha practicat la discriminació salarial per raó de sexe o no. En cas afirmatiu, l'empresa hauria de pagar milers de milions de dòlars en indemnitzacions, ja que totes les empleades que van treballar en les botigues dels grans magatzems entre 1998 i l'actualitat, que s'haguessin sentit discriminades, podrien acollir-se a la sentència. Aquest nombre de damnificades podria superar el milió de dones, segons les estimacions dels lletrats.
Ca la Dona s'erigeix com a referència del moviment feminista de la ciutat.
L'entitat reuneix 20 grups de dones de diverses generacions i compta amb el suport de 420 sòcies.
Al número 38 del carrer de Casp s'ha gestat, des de fa setmanes, la tradicional manifestació del Dia de la Dona Treballadora, que ahir va recórrer els carrers del centre de la ciutat. La comissió que l'organitza és un dels projectes amb més trajectòria de Ca la Dona, i cada any actua com a punt de reunió de diverses generacions de feministes, que aparquen les seves diferències per aconseguir fer sortir al carrer milers de dones.
Per Betlem Cañizar, coordinadora i sòcia de Ca la Dona, «aquest espai és importantíssim per transmetre l'experiència de la lluita feminista d'unes generacions a altres». I és que, si alguna cosa caracteritza aquest moviment, és la seva capacitat de fer confluir dones de partits polítics, oenagés, sindicats i organitzacions que generalment refusen treballar junts.
Unió en la diversitat
Així doncs, tot i ser un espai de referència a tot Espanya, Ca la Dona no és un ens homogeni que agrupi un mateix tipus de dones. «No pretenem ser la gran casa del feminisme, sinó un punt de trobada entre les diverses formes d'entendre'l. Aquesta unió en la diversitat és el que ens caracteritza», explica Cañizar.
El projecte suma ja 420 sòcies, que resideixen majoritàriament a l'àrea metropolitana de Barcelona, i acull 20 grups de dones, com el Col·lectiu de Dones Juristes, la Xarxa de Dones Immigrades, el grup Tamaia-Acció contra la Violència o el Grup de Lesbianes Feministes, entre altres.
Sorprèn veure en totes les activitats que es porten a terme a la seu -reunions, conferències, exposicions- sòcies històriques, d'edat avançada, que encara tenen un paper molt actiu a l'entitat. «Segueixo necessitant un espai per relacionar-me únicament amb dones, no perquè sigui incapaç de tractar amb homes, sinó perquè les relacions que s'estableixen entre nosaltres són molt diferents», assegura Amada Santos, que va ajudar a fundar Ca la Dona fa gairebé 25 anys.
Elles consideren que els objectius amb què va néixer el col·lectiu, com ara crear un espai de debat, de recursos per a dones i d'incidència en les polítiques públiques, continuen vigents. Per aquest motiu impulsen plataformes com la Campanya pel Dret a l'Avortament o la campanya contra la recent visita del Papa a la ciutat.
De cara al futur, l'entitat planeja mudar-se al carrer de Ripoll. «El pis se'ns ha quedat petit. A més, no està adaptat per a persones amb mobilidad reduïda, i ara ens entrarà un grup, Dones No Estàndard, que necessita un espai accessible. Aquest és el projecte en què se'ns en van més energies», assegura Betlem Cañizar.
FONT: ELPERIODICO.CAT
Manifest Dia Internacional de les Dones-8 de març de 2011. Federació de Municipis de Catalunya i Diputació de Barcelona (Àrea d'Igualtat i Ciutadania):
Avui, 8 de març, hem estat convocades per celebrar el Dia Internacional de la Dona, un dia que simbolitza la lluita que les dones de tot el món hem sostingut al llarg dels temps en favor de la igualtat.
Gràcies a aquest compromís, avui podem dir que les condicions de vida de les dones han millorat considerablement i que, sens dubte, la igualtat de dones i homes ha estat decisiva pel progrés de la humanitat i per l’avenç de les societats i de les cultures.
Aconseguir-ho ha estat un camí llarg i ple d’obstacles que hem hagut d’anar vencent. Al nostre país, moltes dones -i també alguns homes- han assolit importants fites que no podem oblidar. Fa poc més de 150 anys, Concepción Arenal trencava la barrera que impedia a les dones l’accés a la universitat. Clara Campoamor guanyava, fa 80 anys, el dret a vot per a les dones. Fa gairebé 40 anys, Maria Telo, al capdavant d’un grup de dones juristes, aconseguia esborrar del Codi Civil la obediència que les dones devíem al marit. La Constitució del 78 acabava, per fi, amb les discriminacions jurídiques per raó de sexe. I fa 30 anys que a les dones se’ns reconeixia la pàtria potestat, la disposició lliure dels nostres bens i el dret al divorci.
Ja en aquesta darrera dècada, el nou impuls legislatiu, amb la llei per a la igualtat efectiva entre dones i homes, i la llei catalana per a l’eradicació de la violència masclista, ha establert noves fites en el camí vers la igualtat, com per exemple:
- la paritat en els càrrecs públics;
- l’increment de la representació de les dones en llocs de responsabilitat a les empreses i altres institucions;
- una educació que permeti a nois i noies assolir les mateixes metes;
- mesures per prevenir i combatre la violència masclista;
- condicions laborals que afavoreixin l’equilibri entre la vida professional i personal;
- una ordenació territorial atenta a les necessitats diverses de les persones, on ciutadans i ciutadanes se sentin partícips d’un projecte comú.
Aquestes i altres fites són les que ens han de permetre aconseguir que la igualtat sigui, a tot arreu, un fet quotidià i indiscutible, en el pla laboral, social, polític, i personal. Per això, hem de seguir avançant per:
- Eliminar els estereotips que constrenyen les identitats de les persones i que limiten les seves opcions personals, formatives, laborals, sexuals... Per això, cal invertir tots els esforços possibles per a que la coeducació sigui un fet en tots els espais educatius dels nostres pobles i ciutats.
- Desenvolupar unes polítiques socials eficaces i uns serveis públics de qualitat, que tinguin presents les necessitats de les dones i que combatin l’especial impacte que la pobresa té en la població femenina.
- Millorar les condicions de les dones en el mercat de treball i eliminar les desigualtats encara existents, especialment, la bretxa salarial i la segregació sectorial i ocupacional, que continua perjudicant seriosament les dones.
- Reconèixer i socialitzar els treballs de cura de les persones, de la llar i de la vida, i aconseguir una coresponsabilitat real per a que les dones deixin de patir les conseqüències que la responsabilitat exclusiva té per la seva salut i pel seu desenvolupament personal, professional i social.
- Valorar i aprofitar les habilitats i el talent de les dones per superar l’actual crisi que sacseja tot el món.
- Fer inviable que dones de tot el món continuïn morint a mans de les seves parelles, o siguin sexualment explotades, violades, assetjades, mutilades o vexades fins a extrems inexcusables per la humanitat.
Per això, cal que dones i homes ens esforcem per establir relacions de respecte i de llibertat, per fer de la nostra societat un lloc millor: un lloc on totes les persones puguin desenvolupar els seus projectes i aspiracions; un lloc on tothom participi en peu d’igualtat dels treballs i les alegries que proporciona la vida; un lloc on les dones puguem gaudir, en la mateixa proporció que els homes, del progrés econòmic i social.
És per això que, amb la lectura d’aquest manifest, les dones d’aquest país volem ratificar el nostre compromís, que és també el de les institucions que ens representen, en la construcció d’una societat més igualitària i més justa.
A l'últim capítol d'Anatomia de Grey, un infermer increïblement atractiu demana per sortir a l'entranyable Miranda Miranda Bailey, una cirurgiana baixeta, grassa i rondinaire. És un dels motius pels quals és la meva sèrie de televisió preferida. Cally, l'ortopeda llatina bisexual, és massa corpulenta com per complir els cànons estètics imperants, però durant tota la sèrie, els diferents personatges masculins i femenins la veuen com una dona explosiva. Això fa que el públic també li vegi. Cristina Yang és una cirurgiana tan brillant i d'una personalitat tan complexa que, malgrat el seu rostre picassià, ens va enamorant capítol a capítol. A la dita de "la càmera t'estima" se li pot donar un altre significat: si la càmera aprecia la bellesa en una dona que no cap en una talla 38 i, més encara, si la dona s'estima a si mateixa, apareixerà com a desitjable i plena de desig als ulls de qui la mira. Malgrat tot, Anatomia de Grey és una excepció en una televisió on hi regnen dones idèntiques amb cossos impossibles.
La publicitat continua essent profundament androcèntrica: els anuncis adreçats a un públic mixt són protagonitzats per homes i pensats per agradar a homes (per exemple, els anuncis de cotxes, de cervesa, de productes financers...). Els protagonistes, siguin guapos o no, són decidits, enginyosos, segurs d'ells mateixos.
Les dones protagonitzen, en general, anuncis de productes femenins: higiène íntima, neteja de la llar, productes per aprimar-se, maquillatge, perfums. Excepte en els de neteja de la llar, en què continua present el model de mestressa de casa (tot i que cada vegada més hi apareix la superwoman fabulosa, capaç de ser executiva, bona mare i de tenir la casa neta com una patena), en tots els anuncis tenir un bon físic és indispensable. En molts casos, com en els perfums, no cal que les dones tinguin veu: passegen lànguides, divines, somniadores, pels carrers de París (per exemple), o prenen el sol en una platja paradisíaca, per a satisfacció de la mirada masculina. Necessiten aquesta mirada masculina per a existir. Quan parlen, vinculen la necessitat d'un producte determinat lligat al seu cos (des de la laca L'Óreal fins a les compreses contra la incontinència urinària), a la seva autoestima i a l'èxit social. "Perquè jo ho valc", exclama l'actriu Eva Longoria després d'untar-se amb crema anticel·lulítica una pell sense ni rastre d'estries.