Dona destacada del mes d'abril: KERSTIN THORVALL

Aquest mes parlem de l'escriptora Kerstin Thorvall la qual va decidir explicar la seva història als llibres. Amb l'autobiografia "Lo más prohibido", publicada en els anys setanta, l'escriptora i il·lustradora sueca va recuperar al seu país el gènere de les confessions i es va erigir com a símbol del feminisme en abordar la sexualitat de les dones.

Thorvall va morir el passat 9 d'abril en la seva residència d'Estocolm, als 84 anys, després d'una llarga malaltia.

Thorvall va néixer el 1925 a Eskilstuna, a l'oest de la capital sueca; es va graduar a l'escola d'art de Beckman i va publicar la seva primera obra el 1959, "El llibre per a tu", un títol dirigit als joves. En un to molt diferent, l'aparició de la seva autobiografia el 1976 va impactar Suècia. "Lo más prohibido" compta la història d'una jove que tracta de deixar enrere la infantesa a través de diverses relacions eròtiques. El relat arrenca en la infantesa de la protagonista, que perd el seu pare als 11 anys. Es descriu a si mateixa com a obedient i bona, subjecta a l'estricta educació de la seva mare. Vint-i-cinc anys després, aquesta excessiva correcció esclata en una rebel·lió tardana, en una història sobre la dificultat d'una dona per tenir relacions sexuals lliures, el que la porta a buscar experiències complicades. A l'obra descriu amb forta càrrega eròtica les seves trobades sexuals i deixa patent la seva vulnerabilitat i la seva infidelitat.

Amb un altre dels seus llibres, "Cuando es dispara a los trabajadores", va guanyar el premi Moa Martinson, dedicat a la també autora sueca que va reflectir la vida de la dona en el camp i en la indústria.

Alguns dels títols de Thorvall han estat traduïts al castellà. Entre ells, la trilogia "Hilma i la seva filla" ("Cap a la llibertat", "Paraules d'afecte" i "Llaços d'amor") o l'obra "Recordo a tots els meus amants i com solien tocar-me", nom que descriu de manera explícita l'argument del llibre. En aquest últim, amb la distància del temps, l'autora evoca les trobades sexuals de la seva maduresa.

La seva editora, Eva Bonnier, en declaracions recents a l'agència de notícies sueca TT, la descriu com una icona per a tota una generació de dones: "Sempre va prendre una posició forta amb respecte a elles i va treballar per fer-les més visibles". L'editora reconeix, tanmateix, que Thorvall provocava recel i crítiques en alguns sectors: "Sí, s'atrevia a dir i fer coses que no agradaven a tot el món, li encantava diferenciar-se. Per a Bonnier, l'escriptora era una persona molt forta que volia tenir un contacte molt proper amb l'editorial. Destaca la seva professionalitat, perquè "acostumada com estava al treball periodístic, complia sempre amb els terminis". En la seva carrera, Thorvall també va ser una col·laboradora assídua dels mitjans de comunicació, on escrivia tribunes en diaris i revistes.

A més d'autora de culte, Thorvall va ser mare. Les seves desenes d'obres per a nens i joves demostren la seva passió per la infantesa. Com a il·lustradora, destaca el seu treball per a Astrid Lingen, autora també sueca creadora de Pippi Calzaslargas, en Kalle Blomkvist och Rasmus. Precisament el 1977, va rebre el Premi Astrid Lingen.