“Si la autorregulación fracasa, tomaré medidas”, aquesta afirmació la feia Viviane Reding, vicepresidenta i comissària de Justícia de la Comissió Europea, en una interessant entrevista a la Vanguardia.
Les dades indiquen que les empreses no incorporen les dones als consells d’administració, és per això que la Sra. Reding es planteja que el 8 de març de 2012 la Comissió Europea avaluï si hi ha un progrés en aquesta situació, i si no és així plantejarà de fixar per llei una quota femenina. Excel·lent proposta.
D’això els i les socialistes en sabem un pou. Fixar quotes va afavorir la participació de les dones en els llocs de presa de decisions en l’àmbit polític. Sempre hi ha crítiques en aquesta mena de mesures, però qui ho qüestiona, que es faci la pregunta al revés: és normal que les empreses tinguin una quota masculina del 90%?
Reding explica com alguns estudis indiquen que les empreses amb diversitat de gènere tenen uns millors resultats, segons dades de l’informe Mckinsey (2010). En l’informe també es plantegen quins són els grans entrebancs que tenen les dones per arribar a aquests càrrecs, i reflecteix tres grans dificultats. En primer lloc, la combinació de la feina i les càrregues familiars; en segon lloc, la disponibilitat horària i el model que valora en excés la presència a la feina, i en tercer lloc, que les dones no apliquen el model de molts homes que expliquen i es recreen en allò que saben fer, o millor dit en allò que diuen que saben fer, és a dir, se saben vendre. Aquests elements ens haurien de fer reflexionar en la necessitat de canviar models, valors, maneres de fer, de produir... segurament si féssim aquest pas ja tindríem molt de guanyat en la nostra societat.
Ara bé, tornant a l’entrevista a la Sra. Reding, hi ha una afirmació que m’ha fet pensar i m’ha preocupat, quan ella diu “no soy el tipo de eurocomisaria feminista”. Em preocupa que vulgui desmarcar-se del moviment feminista; jo no sé si és o no és feminista, però el que tinc clar és que qualsevol persona que es preocupi, que treballi, que proposi mesures per afavorir la igualtat plena de drets entre homes i dones, de ben segur que està ben a prop del moviment feminista. La meva pregunta, la meva preocupació, és si la Sra. Reding no té una visió esbiaixada, plena de prejudicis, sobre el feminisme. Caldria que sabés que hi ha moltes dones i homes que han treballat i treballen per la igualtat, que gràcies a elles i ells hem aconseguit tenir al nostre país una llei d’igualtat pionera a Europa: Però encara ens queda molta feina per fer. Potser estaria bé que la Sra. Reding conegués moltes d’aquestes entitats, d’aquestes persones que treballen per aquesta causa indiscutible, segurament llavors estaria ben satisfeta de dir jo sí que sóc feminista.
Les dades indiquen que les empreses no incorporen les dones als consells d’administració, és per això que la Sra. Reding es planteja que el 8 de març de 2012 la Comissió Europea avaluï si hi ha un progrés en aquesta situació, i si no és així plantejarà de fixar per llei una quota femenina. Excel·lent proposta.
D’això els i les socialistes en sabem un pou. Fixar quotes va afavorir la participació de les dones en els llocs de presa de decisions en l’àmbit polític. Sempre hi ha crítiques en aquesta mena de mesures, però qui ho qüestiona, que es faci la pregunta al revés: és normal que les empreses tinguin una quota masculina del 90%?
Reding explica com alguns estudis indiquen que les empreses amb diversitat de gènere tenen uns millors resultats, segons dades de l’informe Mckinsey (2010). En l’informe també es plantegen quins són els grans entrebancs que tenen les dones per arribar a aquests càrrecs, i reflecteix tres grans dificultats. En primer lloc, la combinació de la feina i les càrregues familiars; en segon lloc, la disponibilitat horària i el model que valora en excés la presència a la feina, i en tercer lloc, que les dones no apliquen el model de molts homes que expliquen i es recreen en allò que saben fer, o millor dit en allò que diuen que saben fer, és a dir, se saben vendre. Aquests elements ens haurien de fer reflexionar en la necessitat de canviar models, valors, maneres de fer, de produir... segurament si féssim aquest pas ja tindríem molt de guanyat en la nostra societat.
Ara bé, tornant a l’entrevista a la Sra. Reding, hi ha una afirmació que m’ha fet pensar i m’ha preocupat, quan ella diu “no soy el tipo de eurocomisaria feminista”. Em preocupa que vulgui desmarcar-se del moviment feminista; jo no sé si és o no és feminista, però el que tinc clar és que qualsevol persona que es preocupi, que treballi, que proposi mesures per afavorir la igualtat plena de drets entre homes i dones, de ben segur que està ben a prop del moviment feminista. La meva pregunta, la meva preocupació, és si la Sra. Reding no té una visió esbiaixada, plena de prejudicis, sobre el feminisme. Caldria que sabés que hi ha moltes dones i homes que han treballat i treballen per la igualtat, que gràcies a elles i ells hem aconseguit tenir al nostre país una llei d’igualtat pionera a Europa: Però encara ens queda molta feina per fer. Potser estaria bé que la Sra. Reding conegués moltes d’aquestes entitats, d’aquestes persones que treballen per aquesta causa indiscutible, segurament llavors estaria ben satisfeta de dir jo sí que sóc feminista.
Font: Breus comentaris 68
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada